Faig inventari de les camises que he dut per feinejar mentre la vida mirava per la finestra i s'imaginava altres vistes. Anys de roba esclarissada, records de punys desgastats. L'olor de sabó, el teu rastre a la pell, ben recent després de la darrera bugada. Quantes camises, dic, encara. A qui li importa, a aquestes alçades, mesurar l'esforç en metres de tela comprada a pams?
Així que rentem les il·lusions amb aigua freda i programa delicat mentre sargim el temps a l'espera de totes les hores en punt. Vestim l'amor amb texans vells i còmodes, i deixem que el futur, que imaginem amb roba de mudar, vingui carregat de diumenges.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada