Que el sol s'escoli per un cel esquerdat. I que regalimi, dia avall. Que ens espera un vespre fet de basses d'oli, núvols reciclats i mecanismes que s'activen quan entres per la porta amb tot de converses sota el braç. És l'hora dels nostres noms, de sentir-nos a prop després de les distàncies, de brindar amb les copes plenes de companyia, enlairar la nit i no deixar escapar trens que, com els dies, agafen velocitats extraordinàries si no hi ha estacions que els obliguin a aturar-se.
Sovintegem-nos, com turistes habituals de ciutats d'avingudes amples, rius tranquils i llambordes brillants. Malgrat saber-nos les adreces del cos de memòria de tant enviar-nos postals.
M'encanta, Anna. Doncs sí, no deixem de sovintejar-nos, segur que sempre trobem algun racó que no havíem vist o simplement assaborim el plaer que ens proporcionen els llocs coneguts.
ResponEliminaContenta que t'agradi, Marga :)
ResponEliminaÉs qüestió de deixar sempre alguna cosa per veure per tenir un motiu per tornar-hi. O, com bé dius tu, simplement tornar-hi pel plaer de tornar-hi :)