ARBRES


Els versos no són per vestir-nos, són
ones que juguen a la sorra amb peus
de l'infant que s'espiga; també esclaten
contra l'escullera de viure i tornen
o t'arrenquen les ungles de les mans.
Els versos són llar de foc o rosada,
però mai no són com el fum que es desfà
o com el fum que tot ho enterboleix.
I mai no esdevenen cendra, sinó
l'arbre que busques, el que no figura
als CD-roms ni les enciclopèdies:
l'arbre alt amb flors d'oceans on pots créixer.

Josep-Francesc Delgado, Els versos no són per vestir-nos

De petita m’agradava pujar als arbres. Enfilar-m’hi i romandre quieta, amagada entre les branques. En recordo un, on passava tardes senceres imaginant-me vestida de fulles i escoltant bocins de converses alienes d’ocells i de persones. M’agradaria tornar a trobar un arbre com aquell. Ben alt. Esbrinar quina olor fan les flors d’oceans. I créixer.

8 comentaris

  1. Aquest arbre sembla els que creixen als parcs de Londres, oi?

    p.s: comentari esnob per fer-me el viatjat.

    Bueno, el post està bé...però espera que tastis els meus popets amb ceba i tomàquet, hahahah!

    L.

    ResponElimina
  2. Com ho va fer anar la Velis...? Ah, sí!

    "Només que a la pràctica siguis la meitat de bo del que en teoria promets, ja valdria la pena provar-te" :)

    ResponElimina
  3. Em referia als popets... ;)

    ResponElimina
  4. Fan olor d'onades de mar blau. Segur.

    ResponElimina
  5. Em referia a les flors d'oceans... ;)

    ResponElimina
  6. Tant que ens agrada, de petits, pujar als arbres, i tant que els ho prohibim als petits quan som grans!

    ResponElimina
  7. Avui mateix, sí, sí, avui, recordava que de petit volia pujar a un arbre, com ho feia en Tom Sawyer, però al barri on vivia només hi havia arbres esquifits, de ciutat, d'aquells que donen l'ombra justa perquè s'hi asseguin a sota els avis a fer-la petar. I jo volia un arbre per enfilar-m'hi i amagar-me entre les seves fulles, en la branca més alta. Encara no ho he fet mai. Un plaer tornar-te a llegir.

    ResponElimina
  8. isnel, sempre ha estat una aventura saltar-se les prohibicions dels pares :)

    omar, quina sorpresa! Encara hi estàs a temps, de pujar a un arbre. Només cal que trobis l'adequat. Un plaer tornar-te a veure per aquí :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall