La paraula i el seu contrari es nodreixen l’un de l’altre, el sentit positiu no tindria raó de ser sense el negatiu, sinònims i antònims comparteixen protagonisme... Aplegar idees amb les quals efectuar càlculs mentals. Operacions amb incògnites el resultat de les quals no és un nombre concret, ni abstracte, ni imaginari sinó un mot ple de significat. Enyor. Amor. Solitud. Felicitat. Insatisfacció. Tranquil·litat. Voler ser alquimista dels sentiments i barrejar l’essència de tots aquests ingredients per intentar trobar la mesura justa, la proporció exacta, la fórmula magistral que proporcioni l'estat d’ànim ideal. Finalment abandones la recerca en adonar-te, desesperat, que ets una víctima més dels capricis de l’atzar. Un simple funambulista que fa equilibris, dia rere dia, sobre una corda que no té final.
Molt ben escrit, però no hi ha una mica d'embolic amb els +? :)
ResponEliminaL.
Millor així? :)
ResponEliminaMillor, millor... :)
ResponEliminap.s: no pots treure això del codi de lletres? És una mica una gaita, eh?
L.
La idea, bitxo, és pensar que no hi ha corda, que no hi ha possibilitat de caure en el buit. No cal que m'ho diguis: ja sé que ser un gran funambulista requereix molta pràctica.
ResponEliminaSi no hi hagués la verificació de paraula, suposo que el blog estaria ple a vessar de comentaris "spam", rondinaire ;)
ResponEliminaai, pere... hi ha dies que pensar que no hi ha corda requereix molta concentració. Tanta com la que tenen els funambulistes :)
ResponElimina