VIDES PLENES

Omplim la setmana de matins, migdies i tardes. Ens emplenem els dies d’esmorzars equilibrats, de dinars engolits a corre-cuita o amb sobretaula, i de sopars lleugers de iogurt o fruita. De retards de tren, de retencions de trànsit, d’emissores de ràdio, de diaris i notícies. De converses de telèfon, de clics de ratolí, de tic-tacs de rellotge, de mirades que naufraguen en pantalles planes. De bosses de supermercat, de motxilles escolars, de claus que obren les portes de casa. De roba bruta, de bugades, de vapor de planxa, de partits de futbol, de pel·lícules que ja hem vist diverses vegades. De treballs per entregar, de mobles que s’han de muntar, de quadres per penjar. D'asfalt de ciutat, de sorra de platja o de botes de muntanya.

Però cada vespre, amb la vida ja plena de gom a gom, abaixem les persianes i enfilem les escales que ens duen cap avall. Cap a les nits de llum tènue, de llit acollidor que ens acotxa amb llençols brodats amb les paraules d’un llibre. I, abans d’aclucar els ulls, treiem aquell minut que hem amagat a la butxaca per jugar a atrapar al vol un “bona nit”, un somriure i, a vegades, un petó.