Tinc fred al cor
i als peus.
Esgotat el darrer record
de l’escalfor de la teva veu,
sols em resten infinitius
per tapar els forats
per on s’escola el vent.
Pensar-te.
Voler-te molt.
Voler-te a prop.
Voler-te tant
que em tiben les costures d’aquest desig
mal embastat sobre la pell.
Això s'encomana, oi? :)
ResponEliminaL.
mmm, ... hola bitxo!!
ResponEliminauna jornada encantadora fruint de bona companyia, ...
forats per omplir d'estones, ... de petits records que fan més petites les buidors que ens amenacen, ...
mmm, ... gràcies pel vostre comentari, ...
un plaer de diumenge,
un bes suau i dolç,
OhCapità.