21 things that I want in a lover. Vint-i-una. Ni una més, ni una menys. Alanis Morissette ho tenia clar i ho escampava als quatre vents ara fa cinc anys. Fer inventari d’allò que esperem de l’amor, demanar el currículum als possibles amants seria un trist intent de voler racionalitzar els sentiments, de posar paràmetres a la passió. Potser seria un motiu per fer-te titllar d’exigent. O una excusa per justificar la manca absoluta de vida social.
I és que l’amor és un joc de pesos i contrapesos. De peces que de vegades encaixen i de vegades no. De rodes dentades que engranen a la perfecció, sempre que es mantinguin ben greixades. És el promotor immobiliari que construeix castells en l’aire. És sentir de matinada el tacte suau i real de la seva mà descansant en la meva espatlla. La raó que t’empeny, enmig de la conversa, a deixar de respectar la distància de seguretat recomanada per l’amistat i encetar el diàleg entre els cossos dels amants. No, no crec que m’aturi mai a confeccionar aquesta llista: l’amor perdria tot el seu encant.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada