una recerca muda en el flanc més àlgid del valor
sincerament, amor, paraules que em puguin fer d'alquímia
en aquest meu ventreig constant
del vol i de voler-te
Mireia Vidal-Conte, Anomena'm nom
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
(sóc un palíndrom)
Mai no va ser una de les meves assignatures preferides, la geometria. però si me l'haguessin ensenyat així, potser les coses haurien estat diferents. ;)
ResponEliminabitxo,
ResponEliminafa dies que vinc a llegir-te i em sembla preciós tot el què escrius.
si dintre teu sents el mateix desig que descriu la mireia, per a mi ja ets com una alquimista dels sentiments.
l'atzar no sé si existeix. la corda fluixa em sembla que sí. em va agradar quan vas dir que no té final... així, quan caiem, és possible confiar que podem tornar a agafar-nos-hi. com aquelles cadires que vas posar en (des)equilibri...
El que n'he llegit, m'ha smeblat suggerent/suggestiu.
ResponEliminaÉs un llibre molt recomanable, el de Mireia Vidal-Conte :)
ResponEliminaM'encanta aquest llibre!
ResponEliminaGràcies pel vostre entusiasme.
ResponEliminaLes paraules ja no són meves. Creuen el vostre ànim.
Mireia Vidal Conte
Gràcies per regalar-nos paraules com aquestes, Mireia. I la teva visita, tot un privilegi que honora aquest espai :)
ResponElimina