Recordo quan encara volia créixer.
El misteri m’esperava al fons de tots els contes,
els amics m’ovacionaven amb la gesta
d’apedregar un gat d’entre les bardisses.
Recordo quan els pares eren l’enciclopèdia
i em tallaven les ungles,
quan no sospitava que un dia
tindria un número de targeta de crèdit,
un NIF i un codi de barres al lloc de la felicitat.
Ara tots formem part de la mateixa derrota
i en tornar de la feina els parcs ja són tancats.
Amadeu Vidal Bonafont, Missatge en una ampolla trencada
Són tant bones aquestes lletres... increible
ResponElimina