Escriure. Anar més enllà del fet d'aplegar mots. Omplir pentagrames particulars amb la grafia del pensament. Composar, amb més o menys harmonia, petites cançons que parlen de nosaltres, de la matèria de què estem fets.
Vaig crear un univers ja fa temps. Un sistema solar de textos que giren al voltant d'un sol invisible que mai ha estat massa brillant. No, aquest univers privat no apareixerà a cap suplement cultural ni destacarà per la seva qualitat literària. No passarà de ser una petita llum penjada del capçal d'uns quants llits. Una llum que, de vegades, sembla voler apagar-se.
Vaig voler escriure. Però no he estat res més que una simple col·leccionista de paraules.
Vaig crear un univers ja fa temps. Un sistema solar de textos que giren al voltant d'un sol invisible que mai ha estat massa brillant. No, aquest univers privat no apareixerà a cap suplement cultural ni destacarà per la seva qualitat literària. No passarà de ser una petita llum penjada del capçal d'uns quants llits. Una llum que, de vegades, sembla voler apagar-se.
Vaig voler escriure. Però no he estat res més que una simple col·leccionista de paraules.
Oh, però podem aspirar a més?
ResponEliminaUi, això mereix un comentari extens...fins i tot un post! Ara em toca UOC (que se'm passa el termini!), però ja en parlarem...
ResponEliminaWhen the world is running down...te'n vas a fer unes tapes, o al cine o... :)
L.
Bonica col·lecció de paraules, aquesta. D’una qualitat literària fora de qualsevol dubte. I que si no apareix en cap suplement cultural, potser serà, perquè qui els editen no estan prou atents.
ResponEliminapd- i ja te’n guardaràs prou, d’apagar-me el llum de la tauleta de nit. ;-)
ei, bitxo, tens una llum que no es pot apagar mai, una col.lecció de paraules en acurada enquadernació de luxe, un univers que és infinit, una inspiració increïble, un do envejable... jo que sé...
ResponEliminanomés se m'acut dir-te:
-ei, noia, atura't un instant a llegir-te!
no sé, però a mi mateixa em poses molt difícil posar-te un comentari cada cop que et llegeixo. Em quedo sempre bocabadada. Aiissss...
un petó
-eppsss, ara fa un moment li he posat un coment a l'Albert i li he proposat fer una trobada. Ha passat l'estiu i us enyoro massa.
vinga, quan quedem?
Ara em surts amb aquetes, bitxo?
ResponEliminaEm faràs crear un suplement literari només per a tu?
ei ei ei... tu escriu, que ja n'opinaran els altres ;-)
ResponEliminaM'apunto a la proposta de la mar,que estic d'un perdut que algú m'haurà de fer una estirada d'orelles...
fins aviat bitxo!
Un univers que ens ha il.luminat i donat forces...
ResponEliminaQue és espill on emmirallar-nos i d'on aprendre...
Paraules que dibuixen sentiments i colors... De vegades en punt de creu, altres sargint estripades dels dins...
Bitxo... no hi ha dia que no passi a veure't... (bé, sempre que puc, tampoc seria cosa d'exagerar)
Però l'aprenent res te a dir al mestre...
Ah! I la qualitat del teus escrits podrien obrir qualsevol suplement literari...
Gràcies per ser-hi i regalar-nos tanta bellesa, bitxo.
Amb el teu permís, un petonet dolç i petit ;¬)******