L'amor és més que això, és un crit que retorna,
un Big Bang de records.
I, com un gos perdut,
té l'instint esmolat d'aparèixer de nou
al final del camí, a la porta de casa.
Amadeu Vidal i Bonafont, Les hores salvades
El teu sabor m'esclata a la llengua. La pell, als capcirons dels dits. Avui l'amor és fet de pessics als mugrons, de mossecs al coll. De llavi tendre que descansa al pit per després continuar el seu camí. L'eco de tots els records udola, cos avall. Avui l'amor no té amo ni casa on tornar.
la teva fragància em crema dins del nas. l'olor, m'enrampa les papil·les olfactives. avui l'amor és fet d'acaronaments al lòbul de les orelles, de petons a les parpelles. de llavi carnós fent barranquisme pel teu melic. la cadència de tots els desitgos, cos més avall. demà l'amor tindrà un castell on tornar.
ResponEliminaps/ serà el més sensual que has escrit? :)
compte amb els desitjos (!!), Vinz ;)
ResponEliminaJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ grrrrr! vaig enrere com els crancs! cada dia faig faltes més garrafals! o penso que vull dir o com ho dic, no puc estar en tot! jajaja
ResponElimina:)
ResponEliminaun somriure
natural, Vinz. ets un home. no pots fer dues coses a la vegada ;)
ResponEliminamar, un altre somriure ben gran per a tu :)
això és cert, ho he comGrovat un munt de vePades :P jajaja
ResponElimina