Penjo el telèfon i la teva veu encara juga amb la meva orella. Que no se'ns acabin les nits, omplim de demàs el futur immediat de les agendes. No deixem un sol espai buit, en blanc, que no parli de nosaltres. Mentre ens quedi alè per pronunciar-nos les ganes de més, ens citarem a cegues per celebrar aquesta fam d'abraçar-nos el cos inquiet rere el color vermell viu de festius i diumenges.
Avui m'agrada més. Traspua optimisme. Tan de bo pugués dir el mateix!
ResponElimina;)
Ramon, tinc la sort d'estar rodejada de persones que em fan la vida més agradable. I, en concret, n'hi ha una que té els drets d'autor de la majoria dels meus somriures ;)
ResponEliminaGran veritat això de les agendes. T'he de recordar, però, que la meva també parla una mica de tu. No puc evitar copiar-hi frases que em fascinen... "drets d'autor de la majoria dels meus somriures", "ens citarem a cegues per celebrar aquesta fam...".Dues perles més que ja tenc ben guardadetes. ;) (de Mca)
ResponEliminagràcies, anònima! :)
ResponElimina