Cridar amb desfici, amb urgència, el nom que portes a dins i que et corca el ventre. Atropellat sobre l'asfalt, el gat de la memòria, esbudellat, amb les set vides exhaurides. Que la pluja s'endugui, riu avall, la sang i la tinta; els records esgarrapats, consonants i vocals, i tots els forats a les arrels d'aquesta fusta podrida.
pobre gat :/
ResponEliminaJa li està bé al gat aquest... Catxis!
ResponEliminaaquest "gat" mereixia morir. em desafiava amb les seves ganyotes cada cop que passava per davant del meu cotxe. sort que els gats d'aquí només tenen set vides... els que parlen en anglès en tenen nou! (m'agraden molt els gats, seria incapaç d'atropellar-ne un amb premeditación y alevosía...)
ResponEliminai si tu també ets un gat?
ResponElimina