Adolescents efervescents, avorriment mal dissimulat, silencis de fireta. Invocar déus poca-soltes i imaginaris per fer que les paraules que callen dins de tots els llibres d'aquesta biblioteca parlin alhora. Confondre's amb el soroll eixord, perdre's en el laberint de diàlegs absurds entre best-sellers i diccionaris de llengua. Mentre el desgavell escapa per les sortides d'emergència, seure d'amagat en un racó de la secció de poesia i sentir com els propis versos es reciten ells mateixos amb veu de lletra d'impremta. Massa hores de lectura al cervell, els efectes secundaris de tanta literatura. O sobredosi d'apunts i mala lletra.
M'encanta!!!Senzillament genial.
ResponEliminaEls adolescents no saben què volen però ho volen ja. Jo algun moment em sent un poc adolescent.(de Mca)
Els adolescents només són una mica el rèflex de tot el que els hem anat ensenyat i oferint els que hauríem de ser adults, fent-hi entrar mitjans de comunicació, educatius -de vegades mal educats...-, màrquetings i interessos econòmics de tota classe...
ResponEliminaRecordo que a casa em van ensenyar a ser honrat, treballador, bona persona, i ara sembla que tot això no serveix per a res..., vaig contracorrent... No mato, no robo, no desitjo la dona de l’àtic –perquè no m’agrada...-. Com va dir Tagore: Llegim malament el món, i després diem que ens enganya... De vegades el farmacèutic/a està més fotut/da que qui consulta...
Des del far un bon dia.
onatge
anònima, em sembla que ningú perd mai aquesta part adolescent amb què anem creixent, oi? :)
ResponEliminaonatge, un comentari ben maco i alliçonador. bon dia :)