La llum escanyada al fons del pou.
La pols sobre els mobles
d'habitacions sense finestres.
La fam del pobre.
El bucle de la cançó.
Tots els adverbis de negació.
Pas, jamais.
La veritat crema la pell
si la pronuncies amb la veu
de les ortigues.
Recita'm mentides en francès,
s'il te plaît.
Suau,
fluixet,
a cau d'orella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
no et deixis dir "je t'aime" si no és veritat!
ResponEliminasempre puc fer de Montserrat Roig i demanar-ho jo, només pel plaer de pronunciar aquell "digues que m'estimes encara que sigui mentida"... de vegades em pregunto si sabem distingir els "t'estimo" de veritat dels de mentida. és que hi ha homes que menteixen molt bé :)
ResponElimina