et nous nous aimerons sous la pluie

Ara que la grisor del cel és l'excepció, ara que els aixoplucs prenen sentit, aprofitem la pausa dels dies clars per sortir a trobar-nos. Perquè tota aquesta aigua ens dóna una excusa per refugiar-nos sota el paraigua i cercar-nos els cossos amb aquesta set de sempre, amb aquestes ganes que sembla que mai s'acaben. Voler-se amb delit, com un dia de festa entre setmana. I comptar-nos en colors, esdevenir imprevisibles, com el sol i la pluja, arc iris de vacances.