Dolor petit, constant, de forat que vol sortir enmig d'un enlloc portàtil que portem sempre a sobre per si de cas i que patrocina aquells moments de mirada perduda. Un enlloc de cadira plegable on poder fer un breu yo-mi-me-conmigo de tel als ulls i visió borrosa. Duc una ombra de tres-cents seixanta-cinc dies dins de la sabata, però això no m'impedeix caminar.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada