Tornar, i esbudellar la targeta de memòria. Amb el darrer alè, fotografies mediocres que em retornen la llum d'una tarda, el sabor d'un migdia, l'aroma de les mirades que s'obren amb el sol i cadascuna de les distàncies. Ser un cos fet de xarxes de camins, cruïlles, de vies que no moren. Quantes vegades m'he creuat sencera per endevinar-me el destí, sense saber que tu sempre m'has esperat al final de tots els passadissos. Aquell enlloc sense tacte ni color ara duu el teu nom ple de dreceres.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada