Voler estripar la tarda però no tenir força als dits. Encetar la revolució de la xocolata i morir en l'intent dolç sota una manta. Que les hores pesen, farcides d'avorriment-cotó fluix o d'alumini-esperança, als braços d'aquest dilluns cada cop més descolorit i que acabarà ofegant-se en el blanc. Que arribi ja la nit i els punts de llum, les portes, els panys, la respiració pausada. Tots els finals inventats i els somnis provisionals. Puntals, fusta, serjants i un lleuger regust de llana.
No és que jo estigui fent res interessant (ni més remotament) en aquesta tarda de dilluns-diumenge, però que no arribi la nit encara, perquè demà serà un dimarts-dilluns i no tinc ganes de tornar a treballar.
ResponEliminaBona tornada a la feina. Ànims (que ens faran falta demà)
Elimina