Tornar a fer camins antics que van desgastar sabates i més sabates anys després, amb altres ulls, en altres circumstàncies. L'evidència que el temps ens erosiona i dibuixa els records amb un traç més amable. Perquè potser ja no calen tantes línies rectes. Perquè ja no cal buscar la distància més curta. Només gaudir del trajecte.
Deu ser una altra prova de fer-se gran, no? Ja no volem arribar més ràpid, preferim que el camí sigui plaent.
ResponEliminaExacte :)
Elimina