laberints

Dies de closca dura, de cop a la paret. De pulsió estranya que ens empeny a furgar a través de l'esquerda i regirar els estómacs tot cercant un motiu, de pedra o ciment, per bastir laberints dels quals sortirem l'endemà. 

A la panxa de la memòria, noses, pretèrits que fan bola. Temps verbals que costen de pair.

2 comentaris

  1. Ui, això del passat és una mala cosa. Sempre parlem de com n'és de maco tenir records i aquestes coses, però no sempre ho és, eh!

    ResponElimina
  2. Habitualment conservem records idealitzats. Aquells que tenim memòria d'elefant, malauradament, ho recordem tot amb massa detall :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall