Dies de closca dura, de cop a la paret. De pulsió estranya que ens empeny a furgar a través de l'esquerda i regirar els estómacs tot cercant un motiu, de pedra o ciment, per bastir laberints dels quals sortirem l'endemà.
A la panxa de la memòria, noses, pretèrits que fan bola. Temps verbals que costen de pair.
Ui, això del passat és una mala cosa. Sempre parlem de com n'és de maco tenir records i aquestes coses, però no sempre ho és, eh!
ResponEliminaHabitualment conservem records idealitzats. Aquells que tenim memòria d'elefant, malauradament, ho recordem tot amb massa detall :)
ResponElimina