LIFE GOES ON


Ahir seia sobre l'herba de Kensington Gardens. Avui desfaig maletes.
Ordenar. Classificar. Dosificar.
Records. Fotografies. Emocions.
Set dies inoblidables.
*(gràcies, Pato Lucas)

6 comentaris

  1. Bentornada!
    :)

    Sembla bonic. L'únic "Kensington" que conec és un poema de Gabriel Ferrater:
    La llum de l'estiu nòrdic és immensa,
    i aquelles tardes que no moren mai.
    Com la pau de després. Quan elles diuen
    gairbé el vell secret que cerquen sempre
    per camins nous.
    I ella parla, i em diu
    les imatges que amb ella fan camí:
    el camí seu, tan lent, per on la meno
    fins al cim.
    ...

    ResponElimina
  2. Ei, ei, ei...això del Pato Lucas és molt poc literari, eh? ;)

    L.

    ResponElimina
  3. Ramon, és preciós. Com aquest poema. Gràcies per aquesta rebuda tan dolça :)

    Hahahaha!!! Serà poc literari però a mi em va fer riure molt, L. ;)

    ResponElimina
  4. ben retrobada...!

    petó ;¬)*

    ResponElimina
  5. Vas visitar-hi algun cementiri?

    ResponElimina
  6. No, trapezista. No vaig tenir-ne ocasió. Tampoc sabia que eren tan macos... Assignatura pendent per a la propera vegada :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall