T'he desaprès a cop de calendari i d'empassar saliva. A força de no saber-te, arrel de no dir-te, ja no ets al meu vocabulari. T'he desaprès a cop d'ofegar-te el nom amb llàgrimes clandestines. A força de no trobar-te, amor, el significat a cap diccionari. Ja no t'entenc les paraules, si és que algun cop me les has escrites.
l'amor és una d'aquelles paraules que entren i surten del diccionari... és d'un sentit inefable que apareix i desapareix... onejant. A reveure!
ResponEliminaLes paraules no solucionen aquests crits de silenci, tan sols és aquest calendari que rodola al nostre costat com un desconegut que estira els ulls
ResponEliminamentiderota...
ResponElimina:/
Ricard, molt maco això que has escrit, eh? Fins aviat!
ResponEliminaLaura, i tu també! Esteu inspirats, nois! :)
Arare, noooo... que jo no sé dir mentides, que em creix el nas i ja el tinc massa gran ;)
ah, d'acord, així em quedo més tranquil·la (no voldria pas que et creixés més el nas!) ;)
ResponEliminaSi no és al teu vocabulari i no té cap significat, em temo que el millor que pots fer és passar pàgina. No t'enfadis, però se m'ha acudit una cosa: no serà que mires un diccionari amb un idioma equivocat? ;)
ResponEliminaUna abraçada ben forta!!!
no isnel, el problema es que sap paraules que no estan encara a cap diccionari :)
ResponEliminaisnel, quan dos persones que s'estimen parlen idiomes diferents... millor passar pàgina, oi? :)
ResponEliminavinz, ets un cas com un cabàs! ;)
jaja :PP
ResponElimina...podeu aprendre una nova llengua tots dos de zero... (només és una sugerència)