Arribes a la meva finestra en catifa voladora, aprofitant la marea baixa, les treves de bandera blanca i el silenci dels covards, amb les mil i una nits sota el braç. Enginyer d'estructures impossibles i topògraf aficionat, m'estudies la superfície lunar i la d'aquest cor que sobreviu a tots els incendis forestals, resseguint-ne amb els dits les imperfeccions que he intentat sargir amb xiclet, grapes metàl·liques i cinta aïllant. En aquest conte no hi ha pressupost per a genis ni llànties, així que interpreta'm els tres desitjos a la pell amb la mateixa intensitat amb què toques una peça de Liszt al teclat del piano. Com sempre, bestial.
avui, Antaviana, no hi ha paraules, és bestial!
ResponEliminaavui, ahir, i despús-ahir, i l'altre, i l'altre, i l'altre...
ResponEliminaem fareu enrojolar :)
ResponElimina