horari intensiu

Els diumenges no fan festa de tu, i el coixí ja no em retorna els teus somriures però, malgrat tot, aquest sentiment imprès al revers dels calendaris no fa vacances a l'agost ni es rendeix davant l'eternitat del mai més. Perquè vas ser el tot i el no-res: l'amic, l'amant, l'article determinat, el verb esdevingut carn. Indòmit, et duc a la sang. I em cavalques els somnis, i la provisionalitat de tots els demàs que construeixo amb sorra de platja mentre em rento les dents cada nit, en el teu honor, amb la mirada estavellada al fons del mirall. Els diumenges no fan festa de tu, i de dilluns a dissabte faig horari intensiu a l'oficina d'objectes perduts, tot intentant trobar el sentit a tot plegat.