Estavello el teu record contra el primer arbre de la memòria. Sense cinturó ni airbags. No vull pensar-te més, però de vegades oblido que, quan em vas enamorar, vaig assegurar-te a tot risc. El sentiment, que circula a tota velocitat per la mateixa via en sentit contrari, ja s'acosta per salvar-te.
Buff, amor a tot risc... bonica i tràgica metàfora. Fantàstic lo bé que escrius.
ResponEliminaNo havíem quedat que de vegades calia arriscar-se i tirar-se sense xarxa? eh? eh? eh?
ResponEliminadoncs això!
No, rien de rien, no, je ne regrette rien... (cantem?)
arare has estat atenta! haha m'agrada molt la versió de piaf quan canta aquesta, cantem junts doncs:
ResponElimina...cest payé, balayé, oublié, jeme fous du passé... lalalalaaaaaa je repars à zéro la-la-la-la-la car ma vie, car mes joies, aujourd'hui, ça commence avec toi... lalalalaaaaaa
Bufa, sí que vas forta. Ja m'agrada. M'agrada l'escriptura radical, és a dir la que va a l'arrel de les coses, això vol dir radical i no cap altre cosa, per molt que diguin els mitjans de (des)informació majoritaris :)
ResponEliminaLa magnitud de la tragèdia s'assembla a un amor a tot risc que ha estat cancel·lat sense avís. M'ha agradat molt el teu escrit -com els altres teus de cada dia, ja ho saps- A reveure!
ResponEliminamyself, gràcies :)
ResponEliminaArare, hi ha sentiments que, de sèrie, ja vénen amb xarxa. Et, mais non, je ne regrette rien :)
Vinz, :)
Biel, m'alegro que t'agradi. I, bé, crec que ja saps que sóc una mica radical :)
Ricard, touché! Gràcies :)
Bé, gràcies a tots per venir!!
Holaaa!!
ResponEliminaAvui he descobert el teu blog.
M'encanta com escrius, i connecta amb el meu pensament en moltes coses.
Serà un plaer seguir-te!!!