Podries escoltar un i altre cop el final apocalíptic de Five miles out, el vinil que mai acaba. I imaginar, com tantes altres vegades, que viatges en aquell petit avió de la portada que lluita contra els elements i que termina perdent-se entre els núvols amenaçadors. Que caus al mar i desapareixes, com Saint-Exupéry, entre les onades. Però no. Aixeques l'agulla, aparques l'aparell de Mike Oldfield en zona blava i penses en com ets d'afortunada per tenir un Petit Prince de carn i ossos.
:)
ResponEliminaQuin gran disc! (no té mèrit que ho digui un fan del Mike Oldfield, és clar). Prefereixo, com tu, les tempestes de vinil i els petits prínceps nascuts en aquest planeta.
ResponEliminavinz, :) (i un fins demà)
ResponEliminaSalvador, vaig conèixer Mike Oldfield amb aquesta cançó, en un d'aquelles tardes de dissabte d'"Aplauso". Aquest disc, juntament amb "Crises", són dos dels meus LP preferits :)
Com els petits prínceps de carn i ossos no hi ha res. I poder aixecar l'agulla i aparcar els núvols amenaçadors és un luxe que cal aprofitar. Me n'alegro molt per tu! ;)
ResponEliminagràcies, isnel! :)
ResponElimina