Sé que vendrás y me llevarás al palacio de los vientos.
Katharine Clifton a El paciente inglés
Tot torna. Els col·leccionables, els bons propòsits, l'escola, la depressió postvacacional. Asseguts davant de la pantalla d'aquesta immensa sala de cinema, contemplem com passa la vida, moviola amunt i avall. Tot torna. L'alarma del despertador, els corticoles, el sentiment de culpa a la bàscula i la matrícula del gimnàs. Tot torna, excepte tu. Sé que no vindràs i no em duràs al palau dels vents. Millor, perquè també torna el temps del Redoxon i els refredats.
... i els esternuts i les al·lèrgies tardorals, ai!
ResponEliminaat-t-t-txisssssssssss!
salut! :)
ResponEliminaJo només tornaria a ser petit
ResponEliminaI tornar a començar, Barrut? ;)
ResponEliminaui els refredats són ben emprenyadors, millor que no vagis al palau dels vents! ;)
ResponEliminame'n guardaré prou, myself. hi ha amors que són perjudicials per a la salut! ;)
ResponEliminaai no...tornar a començar em recorda a tornar a fer un moble ikea, només val la pena si el moble és bonic.
ResponEliminatu sí que en saps, mestre :)
ResponElimina