13.8.10

friday night

Give me something I can write about.

Crowded House, Don't stop now

Davant seu, totes les expectatives. La perspectiva esbojarrada d'imaginar per un moment que tot és possible. La música, a tot volum dins dels auriculars; el cos es mou, segueix el ritme, comença a ballar davant del mirall. Se sent com si tingués vint anys. De fet, el cos respon com si s'hagués aturat a aquella edat. La casa, deserta, mig a les fosques, s'uneix al ritual. Se sent viva, lleugera, lliure, infinita, sensual. Què malparida, la felicitat: t'assalta quan menys t'ho esperes, a qualsevol cantonada d'un vespre de divendres, per recordar-te que no s'ha oblidat de tu. I robar-te els millors somriures, ara que ningú està mirant.

2 comentaris

  1. La felicitat és així, d'una arbitrarietat fora de mida ;-)
    (fins i tot en divendres i 13, o dilluns o...)

    ResponElimina
  2. sí, pere, sí. ara, a esperar que torni en el moment més insospitat! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall