Diuen que dos i dos fan quatre. Que "con un seis y un cuatro, aquí tienes tu retrato". Que dos són parella i tres, multitud. Que les màtemàtiques són una ciència exacta, i que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs m'he adonat que sóc capaç de perdonar, i de tornar a il·lusionar-me. Que trenta-set és un número amb sorpreses. Que el mes d'abril em persegueix. I que el resultat de vint més quatre és un somriure. Exacte.
Exactament! Guapo!
ResponEliminaQue maco, un escrit fresc i deliciós....
ResponEliminaI depèn què coses, tres són curtes i quatre són llargues
ResponEliminagràcies a tots! :)
ResponEliminadetecto dosis d'optimisme, me n'alegro! ànims i bon agost, al poble o allà on sigui :)
ResponEliminaoptimista, elisenda, alliberada del llast. bon agost per a tu també i, si véns pel poble, avisa i fem un cafè :)
ResponEliminahummm... et veig millor i me n'alegro! que continuï!
ResponEliminagràcies, Arare! :)
ResponElimina