24.8.10

sintaxi d'una esperança


Escric un final feliç cent vegades sobre el blanc antic de la paret. Subjecte, verb i complements en clau de càstig o desig. L'esperança ja no és de color verd, sinó gris. Amb un toc de bordeus.
/

2 comentaris

  1. Ramon Aladerndimecres, 25 d’agost, 2010

    "La alegría va por barrios" La meva esperança tira a marró fosc. ^_^

    ResponElimina
  2. anna g.dimecres, 25 d’agost, 2010

    Hola, Ramon! La meva esperança, de fet, va canviant de color :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall