be cool. be trendy

No més elegàncies d'eriçons de Barbery. No més treves de Benedetti. Fugir de les històries de pàgines tristes amb cobertes de pseudofelicitat. Voler tornar a casa. I arribar i obrir la porta i trobar el llum encès i la casa que fa olor a llar i a vida. No més vespres de sopars amb cadires buides i pensaments que esdevenien paraules mudes, absurdes, quan obria la boca per mastegar la soledat. No més revistes de moda. No més literatura barata per a lectors ocasionals. A aquestes alçades encara hi ha colors i conceptes que no sé vocalitzar.

tots els hiverns

Ja poden venir tots els hiverns. Els exèrcits de sol somort, els soldats amb uniforme gris i munició de neu i gel. Ja poden venir les nits prematures, les branques nues, el foc encès. Ara que et sé ben a prop, ara que et tinc a frec, ja poden venir tots els hiverns. Amagats sota els llençols, si vols, en farem literatura, del fred.

scandisk

Quan encetes una relació, hauria de ser obligatori contractar una assegurança a tot risc. Perquè, quan es trenqui, tinguis dret al fet que et reparin els sentiments que han quedat més afectats, que et donin una bona capa de pintura, i aquí no ha passat res. Recuperar la última configuración válida conocida e iniciar Windows con normalidad. I que et formategin el disc dur, tot esborrant la memòria emocional. Per no haver d'enyorar aquells petons que no s'obliden mai.

sóc lletja

i no duc maquillatge i el mòbil no sona i se m'esborren les línies de les mans i ja no sóc morena sinó grisa cabell blanc i estic oblidant els dies en què tot era fàcil i sabia riure i respirar i les esperances es desinflen i ja no són verdes i la vida comença a fer aigües i s'escapa per tots els forats.

ioves horribilis

Avui les olors mosseguen, i ho fan tan fort que les seves dents petites em deixen taques de pintallavis a la pell. Sabó i soroll. Aigua i asfalt. El so metàl·lic i constant del tren bressola la intensitat dels malsons, neteja la pols de la mirada i atenua el dolor de les lletres de les cançons. Treure punta als llapis, esborrar amb goma Milan la jornada laboral i deixar que la resta del dia faci olor de nata. I que em mossegui el record de tots els dies d'escola, per poder riure com quan era petita. Com abans.

grenouille

Quan et sents perduda, recorres a tot allò que roman invariable amb el pas del temps per intentar tornar-te a trobar, i les olors acostumen a no fallar: l'olor de net en sortir de la dutxa, la del cafè amb llet, la de la teva pell entre els llençols et tornen a posar a lloc. Però aquest cop hi ha quelcom que no funciona. El tren continua fent olor de tren; el cafè amb llet, a cafè amb llet; la teva pell, a tu; i la dutxa, a net. La que no encaixa sóc jo. Potser perquè he canviat massa i ja no em sé trobar dins de tota aquesta normalitat. O potser és perquè m'he ben perdut i ja no faig olor a res.

bonus track

A les mans, l'envàs buit d'un altre cap de setmana ja gairebé esgotat. Entre dissabte i diumenge, seixanta passos més de distància que hem invertit l'un en l'altre. Dilluns seuré a comptar els guanys però, a hores d'ara, ja sé que sóc una hora més rica.

roma és un palíndrom

Desabrochar botones. Abrir corchetes. Desatar cordones. Bajar cremalleras. Quitar cinturones. Mientras me libero de las prisiones cotidianas que me contienen, le hablo al deseo de tí en mi lengua materna. Así que cóseme los rotos, puntúame las heridas, escríbeme con zeta, que yo hilvanaré un final de cuento donde todo empiece en un lugar palindrómico llamado Roma.

l'agonia de la llum

Tot va prenent un color d'horabaixa,
d'inici de vespre,
de final de tarda.
I la llum inicia el seu descens,
graó a graó,
per aquesta escala de grisos que duu,
inexorable,
fins al negre intens
del punt i final.

veure-us. viure-us. virus

Em llevo cada dia per no veure-us. Per no viure-us. Per plànyer tretze hores d'absència tancada dins d'una caixa grisa on es respira una imitació barata de la vida. El meu cos marca trenta-cinc graus amb dues dècimes i és ple de virus que no evolucionen cap a la malaltia. No sóc morta. Només trobo a faltar veure-us. Viure-us. I plorar tots aquests maleïts virus.

sucre morè

"El tren és la distància més dolça entre dos punts"

Sobre els plaers, Joan Barril

Les distàncies s'endolceixen quan, entre els dos punts, no hi ha agendes ni horaris. Quan, davant els ulls, només s'estén la planúria del descans o de les vacances, sense cims de pendents pronunciats de rutines i fites inabastables, sense obstacles que entorpeixin el paisatge. La distància més dolça entre dos punts es recorre sol o amb bona companyia. Amb la mirada perduda dins de qualsevol record o enredats entre les pàgines d'un bon llibre. Però els quilòmetres tenen gust a sucre morè quan al capvespre, en desfer-los de tornada cap a casa, reduïm totes les distàncies, dolces o salades, fins a tenir-les a frec de pell.

correspondència

No hi ha ningú que m'escrigui com tu. Cal·ligràfic, perifràstic, em descrius dramàtica entre cal·ligrama i cal·ligrama mentre redactes el desig, fotograma a fotograma, sobre el cos. No hi ha ningú que m'escrigui com tu sobre els llençols.

black cars

Després d'aprendre a circular per la infantesa, un bon dia t'adones que la vida de veritat engega els motors per dur-te a tota velocitat cap al centre de l'adolescència. I creues els vuitanta al volant d'un d'aquells cotxes negres i llampants d'en Gino Vanelli, amb Madonna de copilot i els Pet Shop Boys i els Tears for Fears asseguts al seient del darrere. Als noranta, t'agafes fort perquè s'acosta un tram farcit de revolts i, un cop superat el repte, trepitges l'accelerador amb l'arribada del nou mil·lenni i el segle vint-i-un fins que t'estavelles de ple contra tots els somnis que no es van fer realitat. Ara ja no fabriquen cotxes com els d'abans ni t'enamores amb la mateixa intensitat, però continues conduint per aquestes carreteres vitals malgrat els problemes de trànsit i les avaries que apareixen de tant en tant. I frenes, i acceleres i avances i, quan les circumstàncies ho permeten, t'atures una estona a gaudir del paisatge i a reflexionar si tot plegat val la pena. Però sempre acabes pujant novament al cotxe i tirant endavant. Ja sigui sol o acompanyat, bon voyage.

laberint

El soroll del corc rosegant la fusta, foradant la nit. Tràquea, túnel, tub. Respirar la foscor, perdre's dins d'aquest laberint, matar minotaures, trepitjar formigues. Alliberada del llast de tu mateixa, només cal tornar-te a apamar, resseguir-te totes les vores, establir noves fronteres. Obrir els ulls i seguir el fil per trobar-ne la sortida.

parafraseando

Vivo sin vivir. Ni en mí, ni en tí, ni en él. Ni ya nada espero, ni muero porque no muero. Tan sólo me acostumbro a vivir. Sin mí, sin tí, sin él.