dilluns

ficció

Dies en què el cos s'escriu a si mateix en codi de laberint en un intent de retenir l'ànima a dins. Cal·ligrafia de l'instint. Sota la cuirassa de la pell, bateguen refugis. Refuses el fil: a fora esperen els minotaures, coberts d'una heura espessa, per devorar la llum. 

Cadascú inventa els seus propis monstres, els seus propis superherois i la seva versió de la història.

divendres

histologia

Esmoles la mirada per seccionar el paisatge habitual amb precisió quirúrgica, tot esperant trobar un detall encara ocult, encara per desvetllar dins del seu teixit. El mateix mur, les mateixes hores, la mateixa finestra. El mateix retall de cel, arbre i terra. Esquinces la llum, doncs, en un gest desesperat per esquitxar la rutina de matisos, per nodrir les arrels d'aquesta esperança cega.

Als ulls, regust de cel·lofana.

dimarts

(re)trets a l'aire

Voldries fondre el gris plom 
i pagar el cel 
amb la seva mateixa moneda. 

La ràbia traça horitzons inútils.
Com la trajectòria de les bales 
a l'aire 
llençades a l'atzar.