dimarts

dilluns

porcelain

Faig turisme pel pendent suau d'un diumenge que davalla. Tu i jo, i el formigueig d'un món que bull sota la promesa clara d'un cel d'estiu. Àvids de llum, la mirada s'atura a cada instant, a cada pinzellada, a cada traç, a cada imatge per assaborir el pes de la bellesa. Tomba la tarda cap a una calma de porcellana: l'horitzó es desfila en flors, ocells i dracs. Tu i jo. Blau sobre blanc.

divendres

de puntetes

Una mandra flonja, 
sense cel ni ales, em nia als ulls.

I passo de puntetes per les paraules, 
pels romanços i pels versos, 
pels capvespres que no escric
amb desgana
amb mala lletra
la mala llet que gasta aquesta vida.