Ves al contingut principal

Entrades

rêve de moi

but perhaps the dream is dreaming us
Sting, When the angels fall

Que la fragilitat em ve de dins i traspua aquesta pell d'argila i pedra amb ànsies de muralla. I la mullena em degota i em delata malgrat el somriure franc i fàcil i el posat esquerp. I dius parapet, i barricada i altres paraules que acumulen capes, sostre, teulada i paret. Esquerdes arreu, i una por líquida sempre a punt per escolar-s'hi, per injectar-s'hi. Osmosi. En aquest intercanvi de fluids, que hi romangui l'essència d'un no-res que ho és tot, un saber que sí però no i viceversa. Que la fragilitat em ve de dins, i de vegades el somni t'inventa somiant-me i la pell se m'enruna. Les teves mans, però, a frec, em recullen la nit i aquest desig que, com un àngel de la guarda, sempre em salva.

l'èpica dels cossos

Que l'amor, ara freàtic,  se'ns desbordi sota capes de pell i memòria.  I ens diem el desig amb la set del verb  que articula el cos  i es rebel·la, èpic, contra aquesta forma de l'ésser que es conjuga subterrani, fòssil, mineral. Perquè encara som múscul perquè encara som sexe perquè encara som carn.
Perquè             encara                        som.