Ves al contingut principal

Entrades

un no-poema

Inventar un no-poema per als silencis còmodes, de roba baldera i sabata vella. Un no-poema que no comenci, que calli per a les estones de felicitat en les quals hi ha lloc per a tot excepte per a les paraules.

cinc anys

Conxorxa del cos: química adversa i un saber-se a alguna banda sota capes infinites de pell. Aquest viure atrofiat a la superfície i la fam anestesiada dins un cau secret on mai n'hi ha hagut prou amb gratar la crosta per sortir-ne.
Líquid, el mapa que et duu a la sortida del laberint. I t'aculls de nou sense demanar-te explicacions. Benvinguda a casa. Welcome back home.

sal de fruites

Regust d'estafa als sentits quan paeixes els versos mediocres de poetes sobrevalorats.
Sort que sempre tens a mà un bon poema d'algun autor humil per combatre la indigestió.

kiss me, kiss me, kiss me

Una parella es besa amb tendresa al carrer. I penso en el temps que s'estén entre tu i jo, com un fil llarg i invisible que ens uneix. Penso en totes les hores que han passat des del darrer petó apassionat i el pes de la rutina se'm precipita al damunt, sobre aquest cos cansat d'aquesta edat que sovint li lleva la veu per entonar unes paraules boniques quan ningú no les espera.    
Els mateixos anys que marquen arrugues a la pell també atenuen el foc, i les carícies potser ja no cremen com abans. Però tu i jo sabem del cert que l'amor no només es compta en petons.

tot ales

Esborres els límits del cos  -pell, por, memòria-  per abastar-te tot cercant altres patrons,  altres mides.  Aquest ser sense baranes ni cotes ni brides,  un ser excessiu que desaprèn el vessar,  que desdiu el vertigen.  Ser tot ales, i apamar els matisos del blau  que caben en un sol cel.
Llibertat és renunciar a la immensitat, encabir-se de nou en l'espai mínim  de les pròpies mans. I saber que sempre hi pots tornar.

mantra

Remor de cavalls al galop, a la sang.  Se'm precipita per dins una vida  que encara no conec,  una tardor que se m'arrapa a les pestanyes  per no caure al fons de la mirada.  I em dic, et dic, us dic un i altre cop  -com un prec, com un mantra-  perquè plogui avall aquesta por que ho taca tot  amb un tel de color de fulla seca,  d'ametlla amarga.