dijous

vudú

Formigues sota la pell.

O com el desig invoca 
-i provoca- 
el tacte de les teves mans.


dimarts

converses amb una tarda magnífica

Mots de cel i vidre.
Sense voler, 
verdegen els verbs;
a dins, margarides.
I l'eufòria es precipita
per l'escot del desig,
poema avall. 

Els adjectius, 
                 inevitables, 
                               rosellen.


dilluns

ungla i dent

Esmoles desfici i ungla.
El gest de gratar el vernís dels mots
atia el desig de paraula crua. 

Acorrales la ràbia al clos del cos
per ensenyar al vers 
les seves pròpies dents.
Que el poema 
mossegui el poema.