Vés al contingut principal

Entrades

pessigolles

Em mosseguen totes les boques que em falten  quan els teus dits,                                                   àvids de rialla fàcil,  cerquen sense èxit un bocí d'infantesa  oblidat entre les restes dels naufragis  que la ressaca del temps bressola fins a la riba d'aquest cos de pell cansada.

premi

Obeeixes, diligent, com has fet sempre. Fer allò que toca quan toca, ser responsable, bona nena. I quan la vida se t'acosta amb un somriure i fa com l'avi que ofereix al nét l'oportunitat de ficar la mà a la butxaca de la jaqueta per veure què hi amaga, trobar que és buida, que no hi ha caramels.
Hi ha dies que se t'acaben les excuses per enganyar-te a tu mateix.

matrioixca

Viure tantes vides dins d'una de sola.
Comptar els jos que s'apleguen a dins,
i sentir com el temps
et va envoltant l'ànima de fusta.

Cada cop més fràgil i robusta.
Cada cop més frondosa i petita.
Fins a esdevenir llavor,
punt final
i origen.