No més elegàncies d'eriçons de Barbery. No més treves de Benedetti. Fugir de les històries de pàgines tristes amb cobertes de pseudofelicitat. Voler tornar a casa. I arribar i obrir la porta i trobar el llum encès i la casa que fa olor a llar i a vida. No més vespres de sopars amb cadires buides i pensaments que esdevenien paraules mudes, absurdes, quan obria la boca per mastegar la soledat. No més revistes de moda. No més literatura barata per a lectors ocasionals. A aquestes alçades encara hi ha colors i conceptes que no sé vocalitzar.
Corranda de les parelles ex-tables (II)
Fa 12 hores

