dijous

intensament

Pell endins, la carn et diu amb verbs de sorra i corrues de formigues. Petites revolucions arreu, maquinàries minigegantines a ple funcionament, vapor de lletres, cal·ligrafia que se surt de la pauta i ofega el blanc tot cobrint-lo de verd retolador zerocomaquatre mil·límetres. Cos-caos, sacseig de parets, terratrèmols a mida. 

La por -que es fa gran amb tu- es deixa posar brides.
Share:

diumenge

dissabte

mesures

El dia diu distàncies
i tu devores paisatges en silenci:
et fas gran
quan et comptes en trajectes.

El castany fosc dels teus ulls
amaga massa carreteres secundàries.


Share:

divendres

poema de rellotgeria

l'afany esventra els versos
amb ungles de poeta.

Francesc Garriga, La nit dels peixos

Poètic, 
el desfici que et menja 
                                per dins. 

Has après a dir el desig 
perquè esclati 
a l'hora 
en punt 
del 
vers.
Share:

dijous

dimecres

pauta

Dibuixa'm un horitzó
a mà alçada
allà on el matí es reinventa en tarda.

Un fil on estendre l'enyor,
una sola línia imperfecta
que digui equilibris
que sostingui vertígens
i escriure'ns un dia més 
amb bona lletra.

Share:

dimarts

dissabte

eclipsi en ela doble

Lluna plena.
Llibreta nova. 
Llibertat, possibilitat. 
I la por a llençar-s'hi.

El futur és gosar escriure-hi
quelcom 
prou bonic 
perquè pagui la pena 
tacar la pau del blanc.

Share:

dijous

divendres

brúixoles

L'excusa d'un mapa
per mesurar-nos en distàncies.

Ens deshabitem
ens desorientem
ens perdem
tan sols pel plaer de tornar-nos
                                               a trobar.
I ens celebrem de nou
com si fos el primer cop
que ens llegim el nom al cos de l'altre.

Magnètic, el desig;
l'amor és a tots els nords.
Share: