Dies com cops de puny. Paisatges de bufetada a la cara. La vida és dolor, ja sigui per la fiblada de la decepció i la ràbia, ja sigui perquè la bellesa de vegades és insuportable.
dimarts
dilluns
plàstic
La desil·lusió et pren a destemps,
tot just quan el dia s'estavella
contra una nit que ja neix cansada.
Aquesta desil·lusió que,
com una carícia fina d'hivern,
retractila el cos fins que suplanta la pell,
i atenua el tacte suau de les hores petites que,
malgrat ser diminutes,
íntimes, ínfimes,
no deixen mai de ser victòries.
dissabte
dilluns
poeta de semàfors vermells
Com el malabarista que executa el seu exercici en l'espai reduït entre el vermell i el verd, recullo en un paper qualsevol els versos que he anat mantenint a l'aire mentre conduïa. Perquè el poema no sap d'oportunitat, ni de codis ni tempos quan decideix saltar, pensament avall, sense xarxa de seguretat.
slippery when wet
Dir París, i enyorar el fred dels miralls i el gris lluent de les llambordes humides.
El passat erosiona, el present rellisca.