El vermell pren el relleu al verd pel que fa a les qüestions d'esperança: els dies pellroja s'abillen de festa a l'horitzó del calendari.
Juliol udola. Remor de vacances.
dimarts
dijous
dimarts
sucre a la nafra
La sal mossega la pell amb dents de vidre per invocar el dolor. La sal crida la sal, però tu ja fa temps que has ensinistrat el mar interior que envolta la península de l'ànima per cosir-hi puntes i randes de cel·lofana.
Sucre a la nafra.
divendres
emergency exit
Tantes ganes de tot,
sense baranes
sense brides
sense mida.
La urgència pren la sang:
impacient, la tempesta;
el cor, penya-segat.
Voler anar més enllà
dels murs de contenció,
dels senyals de sortida,
del fugir endavant,
del no mirar enrere.
Prou estàtues de sal
i més entrades d'emergència.
dimecres
dilluns
esborranys
Sota un cel cruixent,
hores en blanc.
La nit s'escriu a si mateixa
sobre un silenci sorollós.
L'endemà és una llum
de pell fina,
i tots els esborranys.
dijous
dimecres
en espiral
Sobre una tarda quadrada, mots vermells i rodons. Entre marges, pautes, parets, imperatius i futurs possibles, escrius un pany de cel amb regust de cireres.
L'estiu d'un dia d'agenda -9, Tuesday, June- és un grapat de versos amb pinyol enquadernat en espiral.
dilluns
converses
Empeny l'onada que creies adormida al fons de l'esquerda. És hora de naufragis: tems l'embranzida de la veu líquida amb deix de terratrèmol i tries el tacte en comptes de la paraula. Proves de fer parlar el cor a través del pes de la mà, i mesures el gest per abocar la quantitat exacta d'amor a la carícia.
Els dits, a cop de batec, xiuxiuegen el desig pel pendent de la teva esquena.