embasta

Tibes un vers i et desfiles,
a poc a poc, 
fins que torna la fe 
amb el darrer nus que, 
oportú, 
no et deixa caure.

El poema és una teranyina
que sovint et recorda 
que vas ser aranya.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall