dijous

joie de vivre

Recordes quan empenyies un hivern
tan sols amb les paraules.
I celebres de nou el moviment
amb el gest d'un verb
que es conjuga en la veu 
d'aquesta llum que ara et parla.

Viure és aquest desig
que crida a la nit del cos
que calla al cel de la boca.

Viure és tots els mapes.

Perquè cal interpretar la set
per saber sadollar-la.
Share:

dimecres

balsàmic

Dies de llum d'olor de llimona.

Avui, ésser menta,
dir hores magrana
i mots fulles d'heura.
L'enyor et fa bosc:
batec de foc verd molsa,
desig de dits falguera.
Pit endins,
remor de branca i ocell.

Volar. Voler
                   (-te).
Share:

dilluns

casa

El corc que et forada en silenci:
així és la nit sense baranes,
la cal·ligrafia que davalla 
al full sense pauta,
la nosa que no cessa.

Saber-se feta de la fusta 
que va sobreviure als incendis del cos 
durant l'estiu del desig.
La fusta que no pot aturar el rossec
però que obre els braços
per acollir ocell i cel,
i batejar el buit
amb tots els noms que pot albergar 
la paraula 'casa'.
Share:

divendres

WTF

Explotar quan la ràbia arriba a esborrar els límits del cos et garanteix que no hi hagi metralla.
Share:

dimecres

evolució

rere l'equilibri de la paraula,
el dubte, l'esborrany.

malgrat el somriure,
l'esvoranc de la ferida.

és aquest malestar 
de saber-se imperfecte
allò que t'empeny 
a parir-te de nou
cada dia.
Share: