l'automne est un deuxième printemps


dir tardor i voler-te terra, molsa i olor de llenya que crema la fusta dels vespres d'aquest octubre esquerp que se'ns escola cos endins malgrat tancar les finestres. dir tardor i voler-te tot mans sargantana per aquesta pell que malda per saber-te els camins que duen a casa. dir tardor i voler-te arbre i veu de branca que em diu que sigui escorça i saba lenta, i set d'arrel que sempre cerca aigua. dir tardor i voler-te. voler-te fins que se m'acabin les paraules.

coming soon



botànica



plantar oasis,

llaurar deserts:

així, el desig.


a les teves mans,

les llavors de la set;

tu no ho saps

però, als marges dels dits,

t'hi creixen poemes.

the secret geometry of chance



en temps d'incerteses,
amagatalls
on conjugar-se a l'espai mínim 
entre la pell i la carn,
per ser.

eres, ets, seràs.

significar-se, 
un i altre cop,
al mantra del verb,
a la pausa ingràvida 
que ofereix el dubte,
al vertigen del gest 
que es vincla a l'aire 
abans de precipitar-se
contra la certesa del tacte.

som fets d'accidents,
bellesa i atzar.

octubre



esperes galerades, una mirada nova, maneres distintes de caminar. una sorpresa petita, un vertigen apamat que malda per eixamplar costures, un tastet d'impaciència dels teus quinze anys. que torni el cos valent, la ment àgil i el traç ràpid, de tant en tant. davallar pel pendent suau de la decadència tot gaudint del paisatge, sense oblidar les vistes formidables que vas admirar quan eres a dalt.

al cap i a la fi, celebrar que la vida encara esdevingui una mica rebre una carta que no sigui del banc.
© an ↔ na
Maira Gall