La veu invisible com un eco sord
que colpeja les costelles.
El crit és escriure'n l'erosió.
27.4.16
sísifs moderns
Aquest empènyer rodes de molí
per vies mortes malgrat saber l'atzucac.
L'esforç ja no és recompensa
ni consol sinó allò que de petits
ens explicava el pare
amb un orgull antic.
No ho sabien llavors
-potser tampoc ara-
que la seva fe no té prou força
per moure les nostres muntanyes.
25.4.16
mullena
Donar-li forma a la nosa.
Tal vegada una veu.
Un nom.
Donar-li una raó al nus
per esfilagarsar-se
cos endins
com una pluja fina.
22.4.16
cercles
Digues hipòcrita al dit
-o a la voluntat somorta,
anestesiada que el mena-
que volta la picada del mosquit
una i altra vegada
per enganyar la picor.
Gratar-se amb desfici
és una veritat incòmoda
per la rudesa
per la franquesa
amb què parla la sang.
20.4.16
analfabets emocionals
Passar del vas mig ple o mig buit a directament aigualir l'existència.
Sovint no sabem com ensinistrar l'efervescència que ens pren de tant en tant.
19.4.16
tardoreig
Diem poemes de cossos que vessen estiu.
Perquè els versos salvatges
trien la carn ferma,
els dits àgils,
la veu clara,
la pell jove
per pronunciar viaranys
que creuen el pit,
que esgarrapen el bosc
amb ungles invisibles.
Som silenci de clariana;
tardoregem, valents,
hereus del temps de branca nua
i de felicitat d'un groc espès
de fulla caduca,
massa densa per poder travessar-la
amb un sol mot.
15.4.16
baggage claim
Una part de tu encara no ha tornat de l'altra banda de l'oceà, i la vida que vas deixar en penyora et reclama completa, sencera per poder recuperar-la.
Però et saps en trànsit, en un vol amb massa escales, amb la certesa que tard o d'hora arribaràs a destí i que t'hauràs d'esperar a tu mateixa, extraviada a alguna banda del món. Com el teu equipatge.
10.4.16
futur proche
Enganyo la distància,
faig jocs de mans amb el temps.
Invoco el verb
en la conjugació exacta
del desig.
I véns.
9.4.16
it's a sunny day
El tast del cranc a la memòria
entona un dolç compte enrere.
Sota un sol que no escalfa prou,
la bellesa té regust de calfred.
8.4.16
inventari
El cos s'acostuma lentament al deix d'aquesta llum clara i freda que diu la teva ombra en un altre idioma. A dins, postes de sol i el rosegar d'un enyor que se't menja suaument amb unes dents petites. A dins, forats de cuc, un ésser sí però no i un saber-se incompleta.
6.4.16
king size
Anar cap a la llum, literalment, amb unes ales de lloguer. Descomptes hores i acumules enyor a les parpelles. Allau de primeres vegades; la vida encara empeny. Al país on tot és enorme, sentir-se nena petita perduda en un llit massa gran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)