dimecres

invasions

Desaprendre el cos conegut com a mesura de seguretat. Conviure'n tot establint distàncies, fronteres. El teixit que dona forma a la paraula, al gest, a l'ésser, esdevé avui un estrany, un enemic en potència.

Envellir vol dir exèrcits fets de soldats cansats que encara planten cara.


Share:

dijous

equilibrismes

Un estol d'ocells sobrevola la fresca del matí. 

Potser això és el poema: enlairar un instant amb la força de la paraula i mantenir-lo a una distància del terra, amb les ales obertes.
Share:

dimecres

fotografies antigues

El cop de puny i la carícia. 

El passat, incendiari, crema als ulls i ens escalfa el cor, mentre la mirada s'atura al jardí de la memòria per tornar a olorar el perfum d'alguns records.
Share: