an ↔ na

Una xifra. Un sí. O un no. Sóc feta de nusos a la gola i pedaços de teixit nerviós amb sobrecàrrega als circuits. Desconnecta'm de la xarxa general. Deslliga'm tots els embolics. Em precipito contra totes les pors sense tren d'aterratge. Però sé que seràs allà per salvar-me de mi mateixa. Una xifra. Un sí. O un no. Tu, sempre.

Sóc dona d'arestes, d'angles i línies rectes. Sense capacitat per arrodonir tasques ni per tancar cercles.

Sóc incapaç d'escriure res bonic. Envoltada de càlculs, xifres i quotes, indulto les meves ungles tot restant a l'espera que les finances decantin la balança cap al nostre costat. Invertir en futur. Arriscar per guanyar. Crec que l'euríbor saboteja qualsevol indici de romanticisme així que, atabalats entre riscos i inversions, què et sembla si calculem plegats la ràtio de Sharpe.

Com si pengessis d'un fil invisible, adreces el cap, estires l'esquena. Un, dos, tres. Altre cop nina de paper, marioneta, alces els braços i intentes agafar la lluna, de puntetes. Plié,pas de bourré, primera. Durant tota una hora pots tornar a tenir nou anys. A ser nina de paper, marioneta.

Cansada de grisos, de cels mullats i de terres eixuts pel vent. Potser per això vaig comprar Chianti. Per prolongar un record que comença a aigualir-se amb tanta humitat i mal temps. Potser per això el bec a glopets.

Ni astres ni horòscops. El destí dels meus dies laborables el dicten els semàfors.

Aquest cop no hi ha propòsits d'any nou, sinó tot de paperets en blanc: les idees i els projectes han aconseguit fugir de la presó de pautes i quadrícules per fer-se realitat. Ara que tornaré a calçar-me sabatilles de mitja punta, reserva'm el primer ball. Tots dos sabem que, tard o d'hora, dansarem en la certesa d'un saló buit, a les fosques. Amb la promesa de tots els mobles i les claus d'un possessiu a les mans.

I was looking for a quiet place to die. Paul Auster, The Brooklyn Follies
Jo busco un lloc tranquil per viure. Per omplir-lo de llibres, de matins i vespres. De projectes, d'ampolles de vi, de fotografies, de dies de festa. De nits de pel·lícula, llar de foc, manta i pizza. Un lloc tranquil per créixer i riure. Utopia.

Avui m'he trobat al carrer Mallorca un "rei" negre, sense corona, que carregava coves plens de carbó en un carretó. Sí, ho reconec: he estat dolenta. Però em fa l'efecte que no sóc l'única.

Pujar i baixar dels núvols. Tornar d'un lloc que ara per ara no es deixa classificar. Una mica origen, una mica estrany. Tornar a aquesta vida que no controlo. A tots aquests dies que em passen pel davant, sense poder-los veure ni tocar. Surto a poques fotos. Voldria fotografiar la nit de cap d'any. El regust de pa d'abans. El sabor d'aquell pinot noir. El tacte de les teves mans.