Podria encabir tota la ràbia i la ira dins d'una botella, en forma de nota escrita o de vaixell diminut, i llençar-la al mar que acull les ampolles i els seus missatges. Però segur que és ple de sargassos, de paraules ofegades, de cocodrils ploricons i afamats, d'adjectius que han perdut els ullals. Em pregunto a quina bústia es llencen les cartes incendiàries perquè arribin a destí sense calar foc a la resta de correu normal.
dimecres
dimarts
llista d'espera
Les primeres hores del dia fan olor a pell neta. A crema hidratant, maquillatge i perfum. A pa amb xocolata i magdalenes. A cafè, torrades, mantega, melmelada. A llet de nadó, de vegades. A vainilla, sucre i canyella. El matí fa olor a bicicleta, a tren. A cotxet de nen, a dona, a mare, a parella. Mentre la jornada es va omplint de trucades telefòniques i cites pendents dins d'agendes massa plenes, a l'oasi de totes les paraules afòniques que guardem als palmells, hi reviu el record de la seva colònia o el seu aftershave. O l'aroma de tots els besos que estan en llista d'espera.
dijous
classes de natació
Sóc la boia mal senyalitzada que fa que avui tots els vaixells de paper naufraguin en aquest gris que empapera les parets del cel. Ni bots salvavides ni flotadors per a les paraules que viatgen entre línies a les sentines. Avui boicot, malestar, toc de queda, tumefacció. Que s'ofeguin tots els mots. O que algú els ensenyi a nedar.
divendres
dos quarts de dotze
Intento mesurar a pams la distància que es respira entre el record dels teus llavis i el meu coll, i les mans se'm perden pel camí, en algun punt indeterminat entre Viladomat i Diputació. No em surten els números en comptar els petons que ens separen i les paraules que ens uneixen, o a l'inrevés, o viceversa. Maldestra enginyera de camins, canals i ports, amb les matemàtiques suspeses només em queda escriure històries curtes i poemes amb lletra petita i cinta mètrica. Soap operas de prosa poètica on els protagonistes vesteixen amb majúscules i parlen en cursiva. Només són dos quarts de dotze. Només em queda inventar recorreguts turístics per l'eixample d'aquest divendres, i sacsejar l'avorriment amb moviments sísmics, calfreds a l'esquena, amb epicentre en algun punt indeterminat entre Viladomat i Diputació. Entre el record dels teus llavis i el meu coll.
dilluns
mojito
Amb aquesta calor se'm corsequen les síl·labes tòniques i esdevinc àtona, homòfona, inhabitable i inevitable. Però sé que em reconstituiràs amb quaranta mil·lilitres de rom blanc i aigua amb gas. Que intentaràs suavitzar les arestes d'aquesta morfologia meva tan feréstega amb una cullerada de sucre i una mica de gel picat. I que al vespre, amb la fresca, regaràs tots els accents marcits amb suc de llima i fulles de menta.
dijous
pink elephants
No desitjar rellotges de pulsera, ni més sabates ni més ulleres de pasta. Fora les pells suaus, brunes i hidratades, els cabells ben recollits, les ungles pintades, els rostres ben maquillats. Escapar-se de tota aquesta perfecció imperfecta, de tots aquests avions de paper que no arribaran mai a aterrar. I refugiar-me en la serenitat dels anys, en la densitat dels llibres, en la pau de la paraula ben escrita, del sentiment ben relligat. Mirar cap a una altra banda per fugir de disfresses i façanes i trobar el tacte fred del sol al vidre. No voler necessitar-te i no poder-ho evitar.