Intento mesurar a pams la distància que es respira entre el record dels teus llavis i el meu coll, i les mans se'm perden pel camí, en algun punt indeterminat entre Viladomat i Diputació. No em surten els números en comptar els petons que ens separen i les paraules que ens uneixen, o a l'inrevés, o viceversa. Maldestra enginyera de camins, canals i ports, amb les matemàtiques suspeses només em queda escriure històries curtes i poemes amb lletra petita i cinta mètrica. Soap operas de prosa poètica on els protagonistes vesteixen amb majúscules i parlen en cursiva. Només són dos quarts de dotze. Només em queda inventar recorreguts turístics per l'eixample d'aquest divendres, i sacsejar l'avorriment amb moviments sísmics, calfreds a l'esquena, amb epicentre en algun punt indeterminat entre Viladomat i Diputació. Entre el record dels teus llavis i el meu coll.
Celebro haver-te trobat. He fullejat(¿?), els teus escrits i m'hi he quedat enganxat. Si m'ho permets, et visitaré de tant en tant.
ResponEliminaA mi no és que se'm donin molt bé les matemàtiques...però la prosa poètica encara menys.
Per cert, sóc nascut a l'eixample, en algun punt entre Viladomat i Diputació.
Tens el meu permís :) Bromes a part, gràcies per llegir-me!
ResponEliminaanna g.