Podria encabir tota la ràbia i la ira dins d'una botella, en forma de nota escrita o de vaixell diminut, i llençar-la al mar que acull les ampolles i els seus missatges. Però segur que és ple de sargassos, de paraules ofegades, de cocodrils ploricons i afamats, d'adjectius que han perdut els ullals. Em pregunto a quina bústia es llencen les cartes incendiàries perquè arribin a destí sense calar foc a la resta de correu normal.
Oblida eixa bustiam no crec que la obriga ningú.
ResponEliminaEls correus incendiaris existeixen per a calar foc a les coses. I han de arribar sempre al seus destinataris, a qualsevol preu.
Ja saps, Audentes Fortuna iuvat :)