dijous

càries

Dies que et somriuen
tot ensenyant les dents corcades.

Optimisme és admirar 
la bellesa del gest.

Resignació és obviar 
                                    la càries. 

Pessimisme és mirar 
cap a una altra banda.
Share:

dimecres

DIN A5

Voluntats en trànsit constant. Vides de carretera secundària de sentit obligatori. Dies que vindran en format estacions de servei, àrees de descans, paisatges canviants, diorames. Avançar, avançar, avançar en mode pilot automàtic. Molt bé, doncs demanes per Nadal un futur en DIN A5 full en blanc on invocar itineraris alternatius amb una cal·ligrafia de gest suau i una mirada aigualida d'aquarel·la. Per què no? Un any nou per començar a dibuixar camins a mà alçada tot desafiant la perfecció dels horitzons.
Share:

dimarts

empremtes

Se sabe de un viajante de comercio a quien le empezó a doler la muñeca izquierda, justamente debajo del reloj de pulsera. Al arrancarse el reloj, saltó la sangre: la herida mostraba la huella de unos dientes muy finos.

Julio Cortázar, Historias de cronopios y famas


Els anys, d'ungles esmolades, solquen suaument la pell; les hores mosseguen canells i esperes. Empremtes. El temps, voluble, capritxós, va ferint a mesura que passa. I la paciència és una cicatriu ben llarga que mai acaba de tancar-se del tot.
Share:

divendres

be kind rewind

Tibes el fil del darrer vers
i desfàs, un a un,
tots els poemes que,
sense saber-ho,
anaven donant forma
al propi laberint.

La llibertat era això.
Share:

dijous

dimarts

sang freda

La boca, rèptil,
serpenteja entre la solitud 
i els silencis.

La recança mossega
amb les dents corcades de l'ahir.
A la sang, el regust metàl·lic
d'un verí antic;
el desig, l'antídot.

Els llavis, ressecs,
muden de pell
per dir el fred que vindrà
amb paraules noves.
Share: