sang freda

La boca, rèptil,
serpenteja entre la solitud 
i els silencis.

La recança mossega
amb les dents corcades de l'ahir.
A la sang, el regust metàl·lic
d'un verí antic;
el desig, l'antídot.

Els llavis, ressecs,
muden de pell
per dir el fred que vindrà
amb paraules noves.

Comentaris