diumenge

pàtries i setembres

Ja és hora.
Desnones l'estiu per allotjar el groc
que ja crepita
sota el pes de la mirada.

Inventari de dits, dies i dèries:
ets desordre quan et comptes
en pàtries i en setembres.
El passat, com una heura,
et diu per dins 
en panys de paret i cel.

I cou aquest no saber
a quantes tardors podràs donar un nom,
un sentit o tan sols deixar-les passar
com un gest sense importància,
aquest abandonar-se,
aquesta urgència de tot i de res.

De vegades ets tantes coses alhora
que no pots abastar-te 
amb l'abraçada d'una sola paraula.
Share:

dijous

dolça companyia

Tantes nits de vidre sostenint la solitud amb unes mans sembrades de petits terratrèmols, llaurades per una ombra de por. La matinada continua essent fràgil però a les meves mans ara hi arriben les teves, i la foscor pren un tacte càlid de fusta i de consol.

No som àngels però hem après a tenir cura del nostre bocí de cel.
Share:

dimecres

gris pedra


Sting, The dream of the blue turtles

Et saps el mur, i saps trencar-te en tots els matisos del gris que t'habita, immòbil, mineral, per després esperar que pugi la marea perquè faci net. Aigua i sal, i una nota aguda de saxo que se't clava entre els dits que sobrevolen la idea de retenir el desig en una sola paraula. 

Quan vas deixar de desfer-te en cops de mot i onada?
Share:

dimarts

milano

La nit pren mides a l'eufòria amb la precisió d'uns dits que llisquen amunt i avall per les cordes d'un contrabaix. El desig es deixa dir, sincopat, amb una veu de cal·ligrafia fonda. Sota la pell neixen petits incendis, creixen revolucions. Arrel, ritme; la música, poderosa, s'articula a través del gest invisible del licor. 

Invencibles, superherois, gosem posar brides a la flama en l'espai que ocupa una sola cançó.
Share:

dijous

paisatge de tarda

Catedrals de cotó fluix que honoren la memòria elèctrica i humida dels déus de la tempesta. El vent esfilagarsa la fe, i a poc a poc el blau esmorteït s'omple de tot d'horitzons efímers on gronxar la mirada cansada.

La calma, sempre en trànsit, provisional, saluda en silenci.
Share:

dimecres

nuevo pequeño catálogo de seres y estares

Sis solos de guitarra, un grapat de lletres de cançons, un parell d'amors d'estiu, dues papallones a la panxa, cinc mil dos-cents trenta-vuit nusos a la gola, cent quaranta grams de sorra a les sabates. Tu, ell, nosaltres. Tres-centes setanta-sis mil nou-centes vint-i-nou hores, dotze rellotges per marcar-les, vuit paraules preferides, countless amounts of llibres, pel·lícules, quatre sales de cine, una cinquantena de versos. Dos llibres. Una vida.
Share:

dimarts

faraway, so close

A la cua d'un pensament, de sobte un regust de placidesa. L'estiu s'enreda a les cames, suau i amable, amb el desig de carícia del gat que cerca companyia. I tu, que encara estàs aprenent a no defugir-lo, a estimar-lo tímidament, li lliures el cos, la pell, la voluntat com a ofrena.

Agraït, l'agost et retorna, a estones, la dolça ingravidesa d'una llunyana i càndida adolescència.
Share:

dimecres

laberints

Provocar l'esquerda, invocar el mil·límetre d'inquietud. La felicitat omple la distància que ens separa, ho ocupa tot: l'espai que es lloga, els petits abismes concèntrics que obren els miniterratrèmols que responen a la crida. Qui necessita hipotecar l'aire que dóna forma a aquesta llar que som. Cuirassa tendra la pell, armadura les costelles que custodien el bosc que s'incendia suaument de tant en tant per saber-nos arbre, saba, arrel, fusta i verd. 

Perquè ens cal un lloc per definir-nos i un no-lloc per perdre'ns. La vida és noms, adjectius. I gàbia de porta oberta plena d'ocells magnètics que enganyen brúixoles, enreden fils i devoren engrunes.
Share:

dimarts

símil

Dins tots els matisos del gris,
l'esforç de la pedra
per estovar-se.

Arriba el plor
-tímid, mineral-
amb una pluja breu d'estiu.
Share: