Ves al contingut principal

pàtries i setembres

Ja és hora.
Desnones l'estiu per allotjar el groc
que ja crepita
sota el pes de la mirada.

Inventari de dits, dies i dèries:
ets desordre quan et comptes
en pàtries i en setembres.
El passat, com una heura,
et diu per dins 
en panys de paret i cel.

I cou aquest no saber
a quantes tardors podràs donar un nom,
un sentit o tan sols deixar-les passar
com un gest sense importància,
aquest abandonar-se,
aquesta urgència de tot i de res.

De vegades ets tantes coses alhora
que no pots abastar-te 
amb l'abraçada d'una sola paraula.

Comentaris