dissabte

interruptus

Written by   on   with Cap comentari
Somiàvem amb nosaltres mateixos
somiant-nos.
Somiàvem amb dictats sense faltes,
amb somriures lliures d'ortodòncia,
amb orquestres de sorolls blancs.

La perfecció era allà, a tocar.

Però la vida, inoportuna,
sempre tria el millor moment
per picar a la porta,
per alçar la veu,
per cridar el teu nom.
Share:

dilluns

aixoplucs

Written by   on   with 1 comentari
Prendre amb les mans
una felicitat petita, 
tova i càlida.

Acollir-la
Apadrinar-la
Que niï a dins
I nodrir-la amb tot de motius 
amb tot de paraules boniques
perquè es desfaci
perquè empenyi la nosa
gola avall.
Share:

dimecres

quasi còpies

Written by   on   with Cap comentari
Fugir dels trets heretats, del gest inherent. La genètica com a defecte de fàbrica. Furgar amb els dits ben endins, mirar d'arrencar la part de tu que no t'és pròpia. Voler arrencar la llavor i alhora enorgullir-se de les branques i les arrels. 

Som caos, som contradiccions.
Share:

dilluns

innat

Written by   on   with Cap comentari
Feixos de cabells blancs 
o hecatombes al mirall 
o constatar que la destrucció
degradació
va de debò.

Inevitablement pensar en l'inici, 
en la deriva, en la mínima possibilitat d'error 
en la trajectòria que ens allunyi del final. 
Nosaltres descobrint l'indret exacte del cos 
on s'amaga aquesta por innata, 
nosaltres naixent de nou. 
Nosaltres cada cop més lluny 
de la primera embranzida. 
Nosaltres cada cop més a prop 
del motiu pel qual 
vam aprendre 
a caminar.
Share:

dijous

cost d'oportunitat

Written by   on   with Cap comentari
La llum, avui, és d'un tacte d'escata
i el temps llisca avall per l'escot dels dies
que, impúdics i obscens, 
se'ns ofereixen amb les cames obertes.

On he deixat oblidada la set?
Potser al mateix indret on neix 
tota aquesta ràbia.
Share:

diumenge

meteocat

Written by   on   with Cap comentari
Parlem de llibertat,
i fem que el nostre pobre temps lliure
depengui de la previsió meteorològica.

Esclaus d'índexs hipotecaris,
del preu de la benzina i de pagues dobles,
avancem lentament per aquesta eterna 
retenció de trànsit que és la vida
amb la mirada penjada del cel.
Share: