Somiàvem amb nosaltres mateixos
somiant-nos.
Somiàvem amb dictats sense faltes,
amb somriures lliures d'ortodòncia,
amb orquestres de sorolls blancs.
La perfecció era allà, a tocar.
Però la vida, inoportuna,
sempre tria el millor moment
per picar a la porta,
per alçar la veu,
per cridar el teu nom.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada